COSES MEVES

L’anell de la primera comunió

Ara confessaré un pecat secret meu no conegut encara. Crec que quan et fas vell tens ganes de buidar el pap de totes les coses que et turmenten la consciencia i es veu que a mi m’ha arribat aquesta hora.
Doncs veureu, que quan vaig fer la primera comunió entre els regals que es feien per l’ocasió: rosaris, llibret de missa, creu pectoral etc. jo en vaig rebre un de singular: un anell segell d’or, no res menys.
I què es un anell segell? Doncs és un anell que fa servir la tècnica del gravat en buit perquè el que està burinat en l’anell s’imprimeixi en el paper o encara millor en el lacre que tanqui un document o una carta. La lletra gravada era una T dibuixada com aquelles que aleshores en deien angleses i eren les que fèiem servir en els quaderns de cal·ligrafia. Evidentment estava gravada en imatge mirall perquè al imprimir-la en el lacre la lletra resultant quedés en relleu i del dret.
El segell va fer molta il·lusió a tothom i va ser guardat amb les altres joies de la casa.
Però va venir la guerra franquista i les requises i els robatoris dels incontrolats i encara que a nosaltres a Santa Coloma ningú ens va amenaçar pes res, a casa va entrar la por i es va decidir amagar les joies, que no eren pas moltes però mira, no deixaven de tenir un cert valor. Jo vaig demanar per veure el meu anell i no sé perquè me’l vaig posar al dit i el vaig portar uns dies sense que els pares, que entretant van amagar les joies, s’adonessin de la cosa. He de dir ara, que l’anell estava fet a mida de persona gran i per això, sense que jo me’n adonés, em va caure i el vaig perdre. El vaig buscar desesperadament dies i dies sense dir res de la pèrdua, però no el vaig saber trobar.
Quan acabada la guerra van recuperar les joies el segell no hi era, jo vaig seguir mut i els pares van suposar que s’havia perdut. El van buscar alguns dies fins que van acceptar que s’havia perdut. Encara em van prometre que me’n comprarien un altre, cosa que mai van fer i jo vaig continuar mut.
De totes maneres en algun lloc probablement de la casa o al hort hi ha d’haver un segell d’or amb una lletra T gravada en cal·ligrafia estil anglès. Jo encara espero trobar-lo.