LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA

La rateta que escombrava l’escaleta

Sempre he cregut que escriure llibres en català dona poc negoci i això és particularment cert en el cas de llibres per infants. Si en Folch i Torres hagués estat italià o francès o espanyol els seus llibres s’haurien traduït i venut a tot el mon. En Massagran, en Pere Fi i sobretot pel meu gust en Bolavà detectiu son tres llibres extraordinaris i genials cada un en el seu tema.
Però el mateix passa per exemple amb un conte, del que no sé que tingui autor i que per mi supera de molt en gracia i ironia a tots aquests contes exemplars, ensucrats, masclistes i llefiscosos: Blancaneus, Ventafocs, Bella dorment i fins i tot a La Caputxeta vermella.
És “La rateta que escombrava l’escaleta”. Fixem-nos amb quina gracia fa circular els diferents candidats al matrimoni amb la rateta que va menyspreant-los tots per un defecte ridícul, per triar a la fi el que de cap manera li convenia. D’acord que és masclista però al menys te la dignitat d’acabar malament i mai no he vist que ningú busqués una el·lipsi per donar-li un final feliç. Doncs bé comparem la divulgació que té aquest conte amb La Caputxeta, per exemple. Tots dos tenen el mateix propòsit, alertar a les noies innocents dels perills d’equivocar-se, però La Caputxeta és universalment coneguda i la rateta ha de conformar-se en el seu raconet català.