LES PEDRES VELLES DE CASA

Les pedres velles de casa

Una casa com la meva està feta de totxos, sorra, calç, ciment... i pedres. Alguna d’aquestes pedres mereixen un record i consideració especial. Son les mes velles de la casa i m’agrada veure-hi un símbol de la pervivència de la família Torra en aquest poble de Santa Coloma.
De totes elles la més bonica és la que fent de testera de la porta principal és al mateix temps el balcó de la casa. Es una pedra considerable, de granet del país i caldria donar-li una edat de mes de dos-cents anys. Com aquell qui no fa res ha patit la guerra gran dels francesos al final del segle XVIII, les carlinades del XIX i la última d’en Franco.
Una altra de les pedres singulars de casa, que deu coincidir en antiguitat amb la del balcó, és la que feia de brocal del pou que es va conservar en el seu lloc fins a la última reforma que hem fet a casa l’any 2000. Ara la tenim al jardí esperant usos posteriors.
El banc que tenim a l’hort el varem fer aprofitant la pedra batedora del safareig original de la casa que estava situat, poc més o menys, allà on ara m’assec per mirar la tele. El vam treure fa uns vint anys en una primera reforma quan férem una saleta que donava a la glicina primera que teníem.
Encara hi ha algunes pedres més. Estan protegint la última filada de lloses del pati actual i han tingut una vida amb una certa agitació. Originalment eren els graons de l’escala que pujava de l’obrador de la ferreria fins a la sala menjador de Can Pau Ferrer. Deuen doncs tenir l’edat del balcó i del pou. En una primera peregrinació el meu pare, quan va rehabilitar la casa el 1933 les va portar perquè fessin d’escaleta per pujar al jardí que ell havia sobreelevat del nivell natural de l’hort. Amb la reforma que hem fet últimament per convertir tota la planta baixa de la casa en el lloc normal per viure decidírem eliminar aquella elevació i les pedres van fer un segon pelegrinatge cap el lloc que hem dit més amunt.

Acabo amb la meva petite aportació en les pedres de la casa. El marxapeu de l’entrada de la casa és obra meva. Modesta però meva i espero que duri tant com ha durat el balcó de la casa.