OBJECTES AMB HISTÒRIA
LA GEISHA DE PORCELLANA
Em refereixo a la petita porcellana que representa una geisha japonesa en la cerimònia del te, que fa oscil·lar el cap. Ara la guardem a la vitrina que hi ha al menjador.
Aquesta figureta la tenien els meus pares al pis de la Granvia de Barcelona, ara fa uns 70 anys, allà on ells en deien la “saleta verda”. El nom responia al color poc habitual que tenien els mobles i estava constituïda per un mobiliari “decó” d’aquest color, de disseny molt modern situada en una sala de pas del pis de la Granvia de Barcelona. Es composava d’una taula de forma el·líptica, de dos sillonets amb inclinació variable i dos tamborets-cadira sense respatller. Els més vells de casa ara, suposo recordaran aquests mobles que varem conservar molts anys al “quarto” junt a la porta de entrada de la casa on ara hem parat el dormitori de vells. El pare a més havia dibuixat i fet construir, cosa que li agradava i feia sovint, un moble auxiliar, que encara tenim i ara mateix estic veient, de forma austerament geomètrica, per posar-hi algun objecte d’ornament que animés la fredor d’aquell mobiliari.
Doncs bé, allà, en una de les fornícules que comprenia el moble del pare va anar a parar la figureta, que era i és un objecte per posar-hi escuradents i allí hi era jo jugant a futbol, amb tan mala fortuna que un dels meus xuts va topar contra la geisha i d’aquesta manera la senyoreta va acabar de servir més te ja que la tassa que feia servir quedà esmicolada i no dic en mil bocins perquè era massa petita i no en podien sortir tants.
La cosa va fer soroll i la mare ho sentí. Conseqüències: confiscació de la pilota, una setmana sense postres i ves al teu quarto fins a l’hora de sopar.
En realitat els resultats del xoc pilota-geisha no varen ser tants. Clar que la noia va perdre la ma però tot el demès va quedar incòlume tal com es pot comprovar avui a la vitrina del menjador on veureu que aquesta nineta segueix dient que si, a cada cosa que se li pregunta.
Em refereixo a la petita porcellana que representa una geisha japonesa en la cerimònia del te, que fa oscil·lar el cap. Ara la guardem a la vitrina que hi ha al menjador.
Aquesta figureta la tenien els meus pares al pis de la Granvia de Barcelona, ara fa uns 70 anys, allà on ells en deien la “saleta verda”. El nom responia al color poc habitual que tenien els mobles i estava constituïda per un mobiliari “decó” d’aquest color, de disseny molt modern situada en una sala de pas del pis de la Granvia de Barcelona. Es composava d’una taula de forma el·líptica, de dos sillonets amb inclinació variable i dos tamborets-cadira sense respatller. Els més vells de casa ara, suposo recordaran aquests mobles que varem conservar molts anys al “quarto” junt a la porta de entrada de la casa on ara hem parat el dormitori de vells. El pare a més havia dibuixat i fet construir, cosa que li agradava i feia sovint, un moble auxiliar, que encara tenim i ara mateix estic veient, de forma austerament geomètrica, per posar-hi algun objecte d’ornament que animés la fredor d’aquell mobiliari.
Doncs bé, allà, en una de les fornícules que comprenia el moble del pare va anar a parar la figureta, que era i és un objecte per posar-hi escuradents i allí hi era jo jugant a futbol, amb tan mala fortuna que un dels meus xuts va topar contra la geisha i d’aquesta manera la senyoreta va acabar de servir més te ja que la tassa que feia servir quedà esmicolada i no dic en mil bocins perquè era massa petita i no en podien sortir tants.
La cosa va fer soroll i la mare ho sentí. Conseqüències: confiscació de la pilota, una setmana sense postres i ves al teu quarto fins a l’hora de sopar.
En realitat els resultats del xoc pilota-geisha no varen ser tants. Clar que la noia va perdre la ma però tot el demès va quedar incòlume tal com es pot comprovar avui a la vitrina del menjador on veureu que aquesta nineta segueix dient que si, a cada cosa que se li pregunta.
posted by avi80 at 1:00 p. m.
4 Comments:
De fet aquesta senyora em recorda cada dia més la nostra classe política.
Atenció! aquest post no és educatiu per a néts. Em passo tot el dia renyant els nens perquè no xutin al menjador de casa i ara es pensaran que està bé perquè ho feia l'avi...
Sort que nosaltres no tenim geishas.
per cert on son els mobles de la saleta verda? han seguit el mateix camí que la vertebra de balena?
Això va ser una mica de matèria interessant. Gràcies per publicar-lo.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home