NO APTE PER INFANTS
Poesia als urinaris
Una cosa que ha canviat molt des d’uns anys ençà, és l’aspecte que tenen
els urinaris públics en el seu interior. La millora ha estat extraordinària tot i que el motiu no ha estat altre que el recobriment de les parets amb rajoles de València fent impossible l’ús del llapis en els murs enguixats o emblanquinats amb calç tal com eren abans.
Això si volguéssim fer broma diríem que ens ha fet perdre tota una sèrie de grafitis que il·luminaven les parets. Grafitis que per cert seguien models i pautes antiquíssimes si els comparem amb els dibuixos que s’han trobat conservats a les parets dels carrers de les ruïnes de Pompeia.
Però no solament hi havien dibuixos si no que també poetes populars hi posaven la seva. Jo en vull exposar tres mostres que recordo:
Aquesta primera mostra poètica no l’he vista enlloc. La vaig escoltar de boca del meu pare. Diu així:
Dada la estrella Polar
Y el logaritmo de pi
Averiguar si és aquí
Donde se puede mear
Potser pel seu esperit científic era un record dels temps d’estudiant d’enginyer de l’avi Josep.
Una segona mostra, ja més pujada de to, la vaig trobar escrita en els urinaris de l’estació del ferrocarril de Sils, que en aquell temps estava situada en una barraca exterior que es conservava fa encara uns anys per la venda de bitllets i que ara no sé si encara existeix. Deia així:
Que no trabajo…
Dice la p. de mi suegra
Que se lo pregunte a su hija
Cuando la tengo debajo.
Com és pot veure és en vers lliure i naturalment en castellà, ja que el català pràcticament no es feia servir per relats escrits.
La tercera la vaig veure a França, en els urinaris d’una casa-hotel que Rhone Poulenc feia servir per Centre d’estudis i on jo assistia a uns cursos sobre Seguretat en el Treball. Evidentment era en francès i estava escrita en una petita placa elíptica aporcellanada, situada sobre la tassa, al davant de la persona que anava a fer la feina. No puc escriure el que deia en francès però la traducció era poc més o menys aquesta:
No tireu la burilla del vostre cigar a la tassa
S’humitejaria
I no la podria fer servir ningú després.
Potser era un record dels temps d’alguna de les abundants postguerres que hi ha hagut per Europa quan l’escassetat del tabac feia que s’aprofités tot. Jo mateix he viscut els temps quan hi havia els “burillers” que recollien pels carrers les puntes de cigarreta que llençaven els altres, com qui caça bolets.
Una cosa que ha canviat molt des d’uns anys ençà, és l’aspecte que tenen
els urinaris públics en el seu interior. La millora ha estat extraordinària tot i que el motiu no ha estat altre que el recobriment de les parets amb rajoles de València fent impossible l’ús del llapis en els murs enguixats o emblanquinats amb calç tal com eren abans.
Això si volguéssim fer broma diríem que ens ha fet perdre tota una sèrie de grafitis que il·luminaven les parets. Grafitis que per cert seguien models i pautes antiquíssimes si els comparem amb els dibuixos que s’han trobat conservats a les parets dels carrers de les ruïnes de Pompeia.
Però no solament hi havien dibuixos si no que també poetes populars hi posaven la seva. Jo en vull exposar tres mostres que recordo:
Aquesta primera mostra poètica no l’he vista enlloc. La vaig escoltar de boca del meu pare. Diu així:
Dada la estrella Polar
Y el logaritmo de pi
Averiguar si és aquí
Donde se puede mear
Potser pel seu esperit científic era un record dels temps d’estudiant d’enginyer de l’avi Josep.
Una segona mostra, ja més pujada de to, la vaig trobar escrita en els urinaris de l’estació del ferrocarril de Sils, que en aquell temps estava situada en una barraca exterior que es conservava fa encara uns anys per la venda de bitllets i que ara no sé si encara existeix. Deia així:
Que no trabajo…
Dice la p. de mi suegra
Que se lo pregunte a su hija
Cuando la tengo debajo.
Com és pot veure és en vers lliure i naturalment en castellà, ja que el català pràcticament no es feia servir per relats escrits.
La tercera la vaig veure a França, en els urinaris d’una casa-hotel que Rhone Poulenc feia servir per Centre d’estudis i on jo assistia a uns cursos sobre Seguretat en el Treball. Evidentment era en francès i estava escrita en una petita placa elíptica aporcellanada, situada sobre la tassa, al davant de la persona que anava a fer la feina. No puc escriure el que deia en francès però la traducció era poc més o menys aquesta:
No tireu la burilla del vostre cigar a la tassa
S’humitejaria
I no la podria fer servir ningú després.
Potser era un record dels temps d’alguna de les abundants postguerres que hi ha hagut per Europa quan l’escassetat del tabac feia que s’aprofités tot. Jo mateix he viscut els temps quan hi havia els “burillers” que recollien pels carrers les puntes de cigarreta que llençaven els altres, com qui caça bolets.
posted by avi80 at 12:03 p. m.
3 Comments:
Una de les coses que a mi em va cridar l'atenció del vaters públics del EEUU és que:
No tenen tapadora ni el que serveix per seure a les senyores o per fer feines majors, hi ha dos portarulls de paper i descarregan aigua amb una pressió que si et descuides se t'emporten a tu i tot.
Crec que estan molt d'acord amb el caracter americà.
M'inclino per vater de la casa que tenim a Suïssa: confortable, vibrador, aire condicionat i, si cal, un rajolinet d'aigua encabat.
cal que es parli de les plaques turques !!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home