CARTA VIRTUAL AL SENYOR CARRETERO

Carta al Senyor Carretero.

Senyor: Estic d’acord amb vostè que cal reagrupar als catalans independentistes, que n’hi molts i molts més en sortirien si trobessin un líder sòlid que els conduís. Aquest líder tindria de deixar de pensar que els catalans son d’esquerres o de dretes. Això ara no és important. Això avui no interessa. Avui el que interessa és Catalunya. Les dretes i les esquerres en les seves múltiples ideologies no estan en perill de desaparèixer. Catalunya si que es troba en perill.
La llengua catalana s’està extingint. Al menys cinc milions dels set milions de persones que habiten Catalunya no l’adopten com a personal. No es la llengua vehicular als carrers ni a les cases del país. Si es parla es fa malament. Estan desapareixent els sons propis del català parlat. Ja només sonen la cinc vocals espanyoles. Desapareix la essa sonora. Les dites populars es desconeixen.
Tant perillós com la possible desaparició de la llengua catalana és que està desapareixent l’esperit d’iniciativa dels catalans. Aquella flama dels catalans de la Renaixença, que els va donar l’empenta per sortir d’aquell fosc forat on els havien portat anys i anys d’opressió i ofec per part d’Espanya s’està apagant. Aleshores es buscava feina i ara l’únic esdevenidor que es desitja és obtenir una plaça de funcionari en qualsevol organisme governamental.
Estant canviant les senyals d’identitat catalanes. Això no seria dolent si es substituïssin per altres senyes pròpies i no es fes senzillament, copiant i adoptant-ne altres de foranes. Així la sardana es substituïda per les sevillanes. La missa del gall per el sopar de “La Nochebuena”. La feria d’abril es la festa més multitudinària del país. Es munta una peregrinació del Rocio a qualsevol ermita de la contrada.
Tot lo genuïnament català és titllat de provincià i decadent. En nom d’un mestissatge, que no té per definició de ser pervers, es pretén condemnar les costums més arrelades per esterilitzadores i fonamentalistes.
És veritat doncs que Catalunya està en perill i ho està perquè l’esperit de revolta i resistència que hem mantingut, ara farà aviat tres-cents anys ha cedit.
Per això crec Senyor Carretero que ja que vostè treu aquest moviment de Reagrupament cal tenir en compte que units farem més força i que hem d’oblidar els trets que puguin separar els catalans socialment i aprofundir els que ens puguin unir patriòticament. Cal oblidar els partits de dretes i els partits d’esquerres. Ara no es el moment dels partits, ara és el moment de la Pàtria.
Que lo que vostè obtingui sigui no un corrent sobiranista dintre del ERC sinó un nou PRC Partit Republicà de Catalunya que reuneixi tots els separatistes que hi ha a la nostre Pàtria.

Cordialment seu