LA TURCA
La turca.
Algú m’ha demanat que parli de la turca i no seria estrany que penséssiu que parlaré d’una senyora otomana molt concreta. Però si continueu llegint veureu que és una qüestió radicalment diferent.
És difícil de començar perquè haig d’entrar en un terreny que podria prendre uns aspectes escatològics que no desitjo. De totes maneres, endavant!
Els nostres antipàtics veïns espanyols el que fem de peu dret als urinaris, en diuen fer “aguas menores”. Crec que en català no tenim equivalent ja que la Gran Enciclopèdia Catalana no ho recull en cap de les accepcions (i en detalla 117 de diferents) quan defineix la paraula: Aigua.
Tot això era per dir que si entenem el que son les “aguas menores” entendrem el que deuen ser les “aguas mayores”. I era d’aquestes de les que tinc de parlar si vull explicar el que és una turca i perquè servia.
Doncs bé, la turca servia per fer “aguas mayores”. I no vull detallar més.
Com era? Era com un plat de dutxa amb un gros forat central per on s’escolava el que si posava. Per facilitar l’escolament hi havia un dipòsit ple d’aigua, similar al dels WC. clàssics. Situat a una alçada de dos metres, permetia mitjançant un tub de plom portar l’aigua fins al lloc necessari. El plat disposava de dues petites plataformes una mica enlairades amb respecte la placa per posar-hi els peus i així no mullar-se al fer la feina.
I això és tot. Aquest era l’equip que universalment es feia servir en els sanitaris públics.
Espero haver donat una descripció prou detallada i entenedora del que era el que s’anomenava: La turca.
Algú m’ha demanat que parli de la turca i no seria estrany que penséssiu que parlaré d’una senyora otomana molt concreta. Però si continueu llegint veureu que és una qüestió radicalment diferent.
És difícil de començar perquè haig d’entrar en un terreny que podria prendre uns aspectes escatològics que no desitjo. De totes maneres, endavant!
Els nostres antipàtics veïns espanyols el que fem de peu dret als urinaris, en diuen fer “aguas menores”. Crec que en català no tenim equivalent ja que la Gran Enciclopèdia Catalana no ho recull en cap de les accepcions (i en detalla 117 de diferents) quan defineix la paraula: Aigua.
Tot això era per dir que si entenem el que son les “aguas menores” entendrem el que deuen ser les “aguas mayores”. I era d’aquestes de les que tinc de parlar si vull explicar el que és una turca i perquè servia.
Doncs bé, la turca servia per fer “aguas mayores”. I no vull detallar més.
Com era? Era com un plat de dutxa amb un gros forat central per on s’escolava el que si posava. Per facilitar l’escolament hi havia un dipòsit ple d’aigua, similar al dels WC. clàssics. Situat a una alçada de dos metres, permetia mitjançant un tub de plom portar l’aigua fins al lloc necessari. El plat disposava de dues petites plataformes una mica enlairades amb respecte la placa per posar-hi els peus i així no mullar-se al fer la feina.
I això és tot. Aquest era l’equip que universalment es feia servir en els sanitaris públics.
Espero haver donat una descripció prou detallada i entenedora del que era el que s’anomenava: La turca.
posted by avi80 at 5:42 p. m.
5 Comments:
Està entes, però la cosa no anava per aqui. Volem saber com eren les turques del les estacions de la RENFE, per parlar de dues coses cutres.
Home, potser que no caiguem tan baix. Turca i de la RENFE! Pot haver-hi alguna cosa pitjor (excepte ser de Ciudadanos)?
Home jo deia les turques de la RENFE per començar a escalfar, despres ja parlarem dels Ciu dadanos, però aixó ja son "aguas mayores".
Home jo deia les turques de la RENFE per començar a escalfar, despres ja parlarem dels Ciu dadanos, però aixó ja son "aguas mayores".
Les turques de la RENFE eren lacònicament i senzíllament brutes i pudentes. Em sembla que amb això quedarà clar.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home