Avui llegint un dels articles que el meu noi publica a la revista virtual “El Matí” en una de les frases que diu, sense saber ben be perquè m’he entristit de cop. M’he posat a pensar en la pèrdua tan gran que hi ha hagut en la qualitat de les lletres de les cançons que es canten avui i les que cantàvem en la meva jovenesa, ara fa setanta anys quan jo en tenia tretze
Aleshores eren els millors poetes els qui feien les lletres. Mireu: Per tu ploro: Joan Maragall. Cançó de traginer: Josep Maria de Sagarra. La sardana les fulles seques: Àngel Guimerà. La Fadrina va a la font: Apel·les Mestres. Romanç de Santa Llúcia: Josep Maria de Sagarra. Quina meravella!
I encara per els més petits les obres de la Narcisa Freixas, pedagoga admirable, musicant, entre moltes altres, aquella poesia de Nogueras Oller. “Els petits estudiants” que jo encara recordo:
A. E. I. cap a aprendre de llegir...
Quina pena ara escoltar el que s’escolta.