dijous, de març 29, 2007

HISTÒRIES NATURALS. Pels meus nets

Històries naturals.

Quan erem infants els vostres avis no teníem ni els jocs d’ordinador ni la playstation ni l’iPod ni tantes coses que ara hi han, però també es divertíem amb altres treballs manuals

Anell de préssec. Era una joguina-joia que ens fèiem. Demanava paciència i una llima que com que no sempre era disponible la substituíem per un rajol dels que hi havien, quan l’avi era infant, fets a ma, massissos i molt rasposos. Agafant un pinyol de préssec i llimant pels dos costats laterals, tot fregant contra la rajola, arribàvem fins a l’ametlla interior i així s’obtenia el forat de l’anell.

Remenador de sopes. Aquesta vegada no era una joguina sinó un estri de cuina per regalar a la mare i que servia per desfer les sopes de pa que sempre s’han fet. La tecnologia era la següent. Agafàvem un brot d’una branca de pi, especialment de pi pinyoner, que tingués desenvolupada la brancada amb un mínim de quatre brots radials esfèrics. Tallàvem vint centímetres de llargada de la branca principal i deu centímetres dels brots radials, pelàvem branca i brots per treure a la vista la seva part blanca i sòlida i ja teníem acabat el remenador de sopes. Això si, calia poder disposar d’un bon ganivet de butxaca el que quan ets infant no sempre és possible.

Tira-vesses. Versió infantil de la sarbatana que fan servir els indis de la selva amazònica. Pel canó llançador si estaves ben situat potser et podies agenciar amb algun tub de vidre, per exemple si al col·legi es feia alguna practica de laboratori i podies estirar-ne un tros, (n’hi ha prou amb un pam llarg), però si no, cap problema. Amb un canó de canya feies la mateixa feina. Ni havia prou amb un tros de llargada entre dos nusos i amb un diàmetre de forat que hi passes màxim el dit petit. Millor si la canya era de dos anys ja que així era més resistent. En últim cas una palla, que en aquell tems eren realment de palla, de les que es fan servir per beure l’orxata també es pot aprofitar, però el projectil utilitzable aleshores és molt petit. El millor projectil eren els fruits del lledoner, esfèrics i de la dimensió adequada i que podies recollir tu mateix pel setembre quan precisament havien començat les classes del col·legi. Evidentment les vesses també es podien usar però no sempre es disposava del capital necessari per fer-ho. L’arròs era una altre alternativa, però corries el perill de rebre algun calbot si la mare t’enxampava. Arma i projectil preparats ja podies anar la guerra.

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

molt bo avi!!

encara es poden fer aquestes coses??


ens ho has d ensenyar ee!!

I si en saps mes...estem disposats a escoltar-les!


bueno ara m en vaig..



adew avi!!




Carola jr

4:16 p. m.  
Blogger A Contra Vent said...

Encara diria més: molt ben escrit.

2:02 p. m.  
Anonymous Anònim said...

ei avi , això és millor que el cau

11:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home