dilluns, d’abril 02, 2007

AVUI QUE FAIG ANYS...

ORACIÓ.

Senyor. Soc un home vell que espera la mort serenament.
Més de la meitat de la seva vida l’he dedicat a regar la meva autoestima i a reforçar el meu ego. Jo era Déu a casa meva. La resta crec que la he consagrat a barrejar-me entre els meus semblants, potser sempre amb un punt d’allunyament. Avui amb la meva dona estimada que ha agafat les regnes que jo ja no puc governar i els meus fills grans i fets, he deixat de ser el centre del món i només soc un badoc a la perifèria. Quan m’arribi el dia me’n anirè tranquil·lament amb molta vida viscuda, sense res a perdre i esperant de Vos ...

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

per molts anys

4:58 p. m.  
Blogger A Contra Vent said...

Em nego a acceptar tot això de la perifèria. Sempre m'ha horroitzat la idea de la perifèria, el levante i tot això.
I crec que Avi80 està ben al centre.
M'ha agradat molt la teva pregària.
Moltes felicitats.

6:46 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Per molts anys un altre cop; ja t'ho vaig dir de paraula, però no havia vist aquest darrer escrit del blog. Els punts suspensius del final tenen molt gruix.

8:11 p. m.  
Anonymous Anònim said...

encara que tard per felicitar-te, m'han advertit d'un to una mica pesimista, pels teus fills no nomès ets el centre sinò que ets molt endins

11:54 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home