L'AMOR A CATALUNYA

.... i en fi en aqueixes planes retrataré fidel i constantment tot l’amor que sento per la meva Catalunya la única pàtria meva i en la que hi crec i a la que espero veure en dies de més felicitat i per la sola causa de la qual sento afanys de donar-li sang de mes venes, vida de la meva vida i esforç de mon treball, per la quina em sento capaç de fer-li els majors sacrificis per la quina sento en mon pit un odi tan gran, diví, insaciable envers sos enemics odi únic que he pogut sentir en ma vida.

Fragment de la llibreta de memories del jove de 21 anys, en Josep Maria Torra Noguer. Està datada el 20 de febrer del 1909.

ELS FETS DIFERENCIALS

Sempre havia cregut en el fet diferencial que ens distingia d'Espanya però finalment he comprés que estava equivocat. No hi tal fet diterencial. El que passa és que Catalunya és Europa i Espanya no.
No trobariem cap país d'Europa on es pogués montar el show necrofílic que s'ha montat a Espanya amb motiu de la mort de la immensa senyora Rocio Jurado. En aquesta dona quasi tot era immens. Immenses eren la caballera i el rostre. Immenses les mamelles. Immens el cul. I en canvi el que no ho era, era el seu art. Veu de micròfon, cançons carrinclones, estil barroer. I d'això a Espanya n'han fet una estrella.
I aixó es el fet diferencial espanyol, com ho son les corrides i els toreros, o els toros que desertitzen la mitat de les finques d'Espanya, o la bandera nacional del tamany d'una pista de tennis o els programes de famosos prefabricats que omplenen teles i revistes o les processons de Setmana Santa i les "romerias" de la Blanca Paloma (piadoso Carnabale com ho havia batejat un amic italiá del meu pare) o Marbella o el Forum Filàtelico...
No creuré més en els fets diferencials.Em conformo a formar part d'Europa.