BOLETS A SÒRIA

El Royo 2006. El millor any de tots. Recordem que vam anar "al valle del rio Razon", travessant el riu fins un indret on hi havia, al costat dret de la carretera pujant, uns rocams importants

Esperant Paulino, buscant, triant bolets i
celebrant l'èxit

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA

La rateta que escombrava l’escaleta

Sempre he cregut que escriure llibres en català dona poc negoci i això és particularment cert en el cas de llibres per infants. Si en Folch i Torres hagués estat italià o francès o espanyol els seus llibres s’haurien traduït i venut a tot el mon. En Massagran, en Pere Fi i sobretot pel meu gust en Bolavà detectiu son tres llibres extraordinaris i genials cada un en el seu tema.
Però el mateix passa per exemple amb un conte, del que no sé que tingui autor i que per mi supera de molt en gracia i ironia a tots aquests contes exemplars, ensucrats, masclistes i llefiscosos: Blancaneus, Ventafocs, Bella dorment i fins i tot a La Caputxeta vermella.
És “La rateta que escombrava l’escaleta”. Fixem-nos amb quina gracia fa circular els diferents candidats al matrimoni amb la rateta que va menyspreant-los tots per un defecte ridícul, per triar a la fi el que de cap manera li convenia. D’acord que és masclista però al menys te la dignitat d’acabar malament i mai no he vist que ningú busqués una el·lipsi per donar-li un final feliç. Doncs bé comparem la divulgació que té aquest conte amb La Caputxeta, per exemple. Tots dos tenen el mateix propòsit, alertar a les noies innocents dels perills d’equivocar-se, però La Caputxeta és universalment coneguda i la rateta ha de conformar-se en el seu raconet català.

ANY DE BOLETS

Any de bolets.
Aquest any si. Aquest any hi ha bolets a Sòria i el diumenge que ve hi haurà expedició. En Paulino el divendres passat em va trucar dient-me que aquest any es fan bolets fins i tot a l’autopista. No cal que digui que em vaig quedar astorat de que tingués el meu número de telèfon. Es veu que ens estima més del que em pensava. En Josep Maria, en Pere i jo anirem a veure que passa.
Noto que els vells que vam inaugurar aquestes expedicions a Sòria estan ja molt passats: en Sureda posa excuses a venir, en Melendez ha de cuidar-se dels nets, en Baltrons fa la cuina nova i no pot anar-hi i sense contar-hi l’Oller és l’unic que té l’excusa definitiva.

En fi com aperitiu
Aquí teniu la foto del bolet que ha trobat en Mia a un lloc que en diuen El Carrilet que no sé on cau.

OBJECTES AMB HISTÒRIA

A cada casa hi han molts objectes guardats i alguns d’ells t’obren uns records especials. Aquí aniré explicant algun dels objectes que d’una manera o altre, potser moltes vegades mínimament, han format part de la meva vida.

Els tres micos.

Aquest és un objecte de la meva propietat, ja que es tracta de un regal que em van fer a mi en el meu casament. Lo curiós de la cosa és que jo no coneixia les persones que me’l van fer i que és un regal que va venir de Gibraltar.
Evidentment no hi ha cap misteri. De fet era un regal dedicat al pare, doncs qui ho enviava era algun parent del Sebastià o de la tia Maria, nets no ho podien ser perquè en Sebastià i la Maria no tenien fills, que era el matrimoni de Palafrugell que havien tingut a pensió el meu pare quan vivia allí amb el seu oncle capellà. Sempre va quedar una forta amistat entre el pare i aquesta família que va conduir a que jo rebés aquest obsequi. Jo el vaig agrair tan com qualsevol altre record però el meu pare va quedar molt satisfet i em va demanar que els hi fes una carta personal d’agraïment a aquells senyors que des de Gibraltar es recordaven d’ell (que hi deurien fer allí?).
I per això a casa hi tenim aquest símbol oriental de la felicitat que pretén arribar-hi sense veure ni escoltar ni parlar.
Ara fa poc m’he assabentat que si combines adequadament els tres simis, el sord que hi veu diu al cec el que interessa i aquest ho comunica al mut, resulta entre els tres micos obtenim un mico que veu, parla i escolta. Això diuen que és el treball en equip, però no sé si lliga amb el concepte oriental de Nirvana, simbolitzada pels tres micos, que indica un estat de cessament de l’activitat mental corrent que significarà l’alliberament espiritual, (Wikipedia dixit).

INFORMACIO DEMANADA

AVIS AL LECTOR:

He posat una pagina nova al meu googlepages d'adreça:

http://joaquim.torra.googlepages.com

demano confirmació per saber que es pot obrir un arxiu word enviat

gracies.
avi80

UN NOU FRAGELL

Pompeu Fabra va dir una vegada:

El català no n'ha tingut prou amb una desgràcia. Quan reneix com a llengua literària i comenta la tasca de descastellanitzar-li i de polir-lo, un nou fragell li cau a sobre.

I ara ens cau en Montilla!!!!

DEFINICIONS

Aquesta és una copia d'un bloc (http://cimerencs.blogspot.com) que circula per aquí i tot i que té un cert tuf o flaire convergentoide em sembla tambè fet amb un humor bastant independent.


ZAPATERO: 1. Qui pretèn passar per allò que no és. Farsant. 2. Persona que fa, arregla o ven sabates. 3. President del Govern ecspanyol socialista, escollit el 14 de març de l'any 2004, i actual líder de la Secta sociata (i perdoneu la redundància)
ZAPLANA: Que hom excerceix l'acció de zaplanar. Zaplanar: omplir de caspa, escopiri renecs i mentides espanyoleitores i després vendre-ho a preu d'or. Per extensió, elevar l'estupidesa a dogma de fè
Artur Mas: També conegut com el Príncep Lord Àrtur Mas-Farquaad Ier, el Traïdor. Aquest apel·latiu se'l va guanyar quan, en plena negociació per l'Estatut del seu "virregne", en pacta una substancial rebaixa, amb nocturnitat i al·levosia, traïnt l'esperit d'allò que el seu poble li va demanar. Era la gran esperança del nacionalisme català, després que el morsisme es lliurés a la gran Secta sociata. 2. Típic convergent, que s'emporta sempre la palma de les interpretacions negatives d'una actuació política i no rendibilitza les positives. En el cas de l'acord per l'Estatururut, vegi's que per a molts ell es va quedar amb l'etiqueta de "traïdor", quan no havia fet més ni menys que altres polítics com la mare d'Anthony Perkins a Psicosi, que la Morsa o que Monchito Saura.
CAGALLÓ: 1. Exconseller primer de la Generalitat posseït per la Síndrome d'Estocolm cap al PSC-GAL. És un dels màxims representants del sector moqueta d'ERCM. Més mediocritat en un primer ministre es impossible. Per això passa de la corbata, perquè no li premi aquell coll llardós que té. 2. (Med.) Verola.
CARALLOT-ROVIRA, JOSEP-LLUÍS: 1. Il·luminat, visionari, fals profeta que després de presentar-se com el messies que havia de dur el poble català a la terra promesa va entregar el Govern del país en monopoli als ecspanyols. Això va provocar que acabés els seus dies retirat en un monestir, vexat, apunyalat per amics, enemics, coneguts i saludats i infartat. 2. Veure Morsa. 3. Veure Rovireche.
MONCHITO: Cap (gros) visible dels Palanganeros d'Iniciativa per Catalunya-Verds, servidors dels sociates allà on hi hagi escons, regidories o qualsevol plataforma política apta per a ser parasitada. Ha arribat més lluny del que mai ningú s'hagués imaginat (inclosos sons pares).
DURAN LLEPA: Skin head de la secció escolanets amb botes. Un tipus perillós que lepeneja sempre que el deixen.
Desmadre.
MARE D'ANTHONY PERKINS A PSICOSI, LA: 1. Cadàver polític que campa com ànima en pena pel Palau de la Generalitat. Alguns asseguren haver-lo vist okupant el seient del president del govern del nostre país. Segons aquests testimonis, el zombi hauria canviat la cadira de president per un balancí on s’hi asseu tot mirant a la paret… com una cosa penosa i trista. Es recomana que si presencien aquesta escena al seu despatx, en marxar, tanquin el llum. A la mòmia no li cal. 2. Pasqual Maragall.
METROSEXUAL: 1. Persona que després de sortir en una enquesta ridícula escollit com un dels diputat més "sexys"(?) del Congrés dels Diputats, es comporta de manera igualment ridícula, passejant-se per platós i emissores de ràdio talment com si fos en Clark Gable. Li agrada la catifa i el bon vestir, i no és estrany si es té en compte que aquesta persona ha anat de menys a més. 2. Joan Puigcercós.